Insertar el tema del abús dins les pautes de seguretat
La temàtica ha de ser tractada com un tema més i no com un tema aïllat, sempre en un context natural a on el infant ha d'estar atent. Per exemple quan sel's dóna recomanacions de no creuar el carrer o bé de no parlar amb desconeguts.
Autoestima
Quanta més autoestima ténen els nens, més clarament saben el que volen i el que no. D'aquesta manera és molt més probable que demanin ajuda quan algú els miri rarament.
L'autoestima es potencia amb petites frases: "-Que macu això que has fet!", "-M'interessa això que m'expliques." D'aquesta manera internalitzen que allò del que parlen té valor i que sel's té consideració.
Assertivitat
Els nens han d'aprendre a dir el que estan pensant, que diguin per exemple, no m'agrada com em mira aquesta persona. S'ha observat que un nen que parla del que pensa o sent sempre es troba més autoprotegit que el nen més tímid o aïllat.
Reconèixer la corporalitat i els límits amb els altres
D'aquesta manera tenen una alerta constant que els marca una certa distància entre ells i els altres, una distància personal que només es transgredeix en circumstàncies especials com en el metro, per exemple. Els nens s'han de sentir segurs en aquest espai i així notarán ràpidament si es troben algú que invaeixi els seus espais.
D'entre els sentiments que es generen un cop donat o bé començat l'abús sexual, el més devastador n'és el sentiment de culpabilitat. Per a la recuperació psicològica de la víctima és molt important que aquest sentiment de culpa desaparegui o bé es redueixi poc a poc fins a extinguir-se.
Davant d'una simple insinuació per part del nen sobre un possible abús, la reacció de l'adult n'és un element clau. El paper dels pares o adults en qüestió que siguin els receptors del testimoni del nen han de fer-li sentir i entendre inmediatament que el que ha passat no és culpa seva que els sentiments negatius o ràbia que senten els adults no és contra ell sinó contra el agressor. Això és clau per a la recuperació del menor.
Segons les recomanacions dels especialistes davant de símptomes que indiquen possible abús sexual hem de seguir les següents pautes:
Espai de securetat
La persona a qui és desvetllat el secret forma part del grup de persones que el menor considera com a segures. Els missatges a transmetre per aquesta persona són del caire: "-Això no va ser culpa teva.", "-Que bé que m'ho puguis explicar."
També és important i recomanable romandre el màxim de temps al cantó de l'abusat.
Ajuda professional
És indicat parlar-ho amb un professional, un psicòleg amb qui es pot fer la denúncia pertinent.
Assegurar la protecció
El nen/a necessitará protecció. A més a més dels missatges a transmetre abans mencionats, se li ha d'assegurar que s'estará amb ell a través de tot el que pugui venir, fent-li costat i que l'agressor ja no el pot molestar més i que es fará tot el possible perquè no el torni a veure.
Cal que els adults romanguin molt forts per a que l'agressor no pugui silenciar als menors, molt sovint actúen de forma seductora dient-los que la mare o bé el pare es morirán de pena si s'assabenten del que ha passat.
Els pares i/o adults a càrreg del menor.
No és beneficiós desviar l'energía o l'atenció per a tractar de contenir un pare o una mare. El que és important és centrar-se en la cuida del nen/a amb la fi de que l'agresor no el segueixi abusant de cap manera.
El paper del pare (si no és l'agresor) serà el de vetllar per què el nen no es trobi exposat faci el que es faci, sota cap pretexte. El que el nen necessita és que els pares el creguin. Requerirá un pare afectuós que sàpiga escoltar, que senti ràbia contra l'abusador ( però no desproporcionadament).
El que no serviria a la víctima és adonar-se de que el pare ha atacat o bé tant sols ha volgut atacar al agressor, ja que tot i ser valorat en alguns àmbits socials, el nen ho associará a un augment de problemes que sent que han arribat a la seva família per culpa seva.
